Per què no tots els videoporters són iguals
Un videoporter sembla un aparell senzill: una placa al carrer, un monitor a casa i un botó per obrir. Però entre un model bàsic i un de ben triat hi ha diferències que notaràs cada dia: si veus la cara de qui truca de nit, si l’àudio s’entén amb trànsit, si pots obrir des del mòbil quan no hi ets o si la placa aguanta anys de sol i humitat.
En aquesta guia repassem les característiques que de debò marquen la diferència, tant per a un habitatge unifamiliar com per a una comunitat de veïns. Si ja tens clar que vols canviar el teu, pots veure com treballem a porters i videoporters.
1. Sistema de cablejat: 2 fils, IP o analògic
És la decisió tècnica més important i condiciona la instal·lació.
- 2 fils: vídeo, àudio, alimentació i obertura viatgen per un sol parell de cables. És l’opció habitual per renovar el porter d’una comunitat antiga, perquè moltes vegades s’aprofita el cablejat existent sense obrir regates.
- IP: fa servir cable de xarxa (i sovint alimentació PoE). Permet integrar el videoporter amb la xarxa de l’edifici, aplicacions i centraletes. Té sentit en obra nova, reformes integrals o edificis amb cablejat estructurat.
- Analògic multifil: sistemes antics amb molts conductors. Avui gairebé mai no compensa instal·lar-ne un de nou; es manté quan només cal reparar.
Abans de triar model convé revisar quins cables arriben a cada habitatge. Aquesta comprovació estalvia sorpreses al pressupost.
2. Qualitat de la càmera
La resolució importa, però no és l’únic. Fixa’t en:
- Angle de visió: un gran angular permet veure diverses persones o algú que s’aparta de la placa.
- WDR (ampli rang dinàmic): evita que la cara surti negra quan la persona té el sol al darrere, una cosa molt freqüent en portals orientats al carrer.
- Visió nocturna: els LED infrarojos o la il·luminació blanca de cortesia permeten reconèixer el visitant sense llum ambient.
Una càmera amb bona resolució però sense WDR ni il·luminació nocturna rendeix pitjor a la pràctica que una de més modesta ben resolta.
3. Àudio clar i sense acoblaments
L’àudio és la queixa més habitual en porters antics. Busca models amb cancel·lació d’eco i control de volum independent a la placa i al monitor. En carrers amb trànsit o zones d’oci, com algunes avingudes de Salou, un altaveu amb bona potència i un micròfon ben protegit marquen la diferència.
4. Monitor: mida, mans lliures i memòria
El monitor interior sol ser de 4,3 a 10 polzades. Per a la majoria d’habitatges, una pantalla de 7 polzades és un bon equilibri. Altres funcions útils:
- Mans lliures (no cal despenjar cap auricular).
- Memòria d’imatges: guarda una foto de cada trucada perduda.
- Intercomunicació entre monitors del mateix habitatge o amb consergeria.
- Botó d’obertura d’una segona porta o del pàrquing.
5. Desviament de trucada al mòbil
El 2026 és gairebé una exigència. Els videoporters amb Wi-Fi o connexió IP desvien la trucada a una aplicació: veus qui truca i obres des de qualsevol lloc. És molt pràctic per a segones residències, apartaments turístics o si reps paquets sovint.
Dos matisos: necessites bona cobertura Wi-Fi on hi hagi el monitor i convé revisar la seguretat del compte (contrasenya robusta i actualitzacions del fabricant). Si el senyal no arriba bé a l’entrada, revisa abans la xarxa; a solucions Wi-Fi expliquem com resoldre-ho.
6. Resistència de la placa de carrer
La placa exterior pateix sol, pluja, pols i, a la costa, salnitre. Dos indicadors t’ajuden a comparar:
| Indicador | Què mesura | Recomanable |
|---|---|---|
| Grau IP | Protecció contra pols i aigua | IP54 o superior; IP65 en exteriors exposats |
| Grau IK | Resistència als cops | IK07 o superior en portals d’accés públic |
En zones properes al mar, els acabats d’alumini anoditzat o acer inoxidable i la cargoleria antivandàlica allarguen molt la vida de l’equip.
7. Control d’accessos integrat
Moltes plaques admeten mòduls de proximitat (clauers o targetes), teclat de codi o obertura amb el mòbil. Per a una comunitat és una manera de deixar de repartir claus físiques i poder donar de baixa una credencial perduda a l’instant. Si t’interessa aquesta part, l’ampliem a alarmes i control d’accessos.
8. Escalabilitat i recanvis
Una comunitat creix i els equips s’espatllen. Abans de decidir, pregunta:
- Es poden afegir monitors o plaques sense canviar tot el sistema?
- Hi haurà recanvis del mateix fabricant d’aquí a uns anys?
- Es poden combinar monitors bàsics i avançats a la mateixa instal·lació?
Un sistema tancat i barat pot sortir car si d’aquí a cinc anys no hi ha monitors compatibles per a un veí que s’hi muda.
Habitatge unifamiliar o comunitat: prioritats diferents
En una casa, el més valorat sol ser el desviament al mòbil, la visió nocturna i l’obertura de la porta de la parcel·la o del garatge. Moltes vegades s’instal·la una placa d’una sola trucada i un o dos monitors.
En una comunitat, pesen més l’aprofitament del cablejat existent, la robustesa de la placa, la facilitat per afegir o canviar monitors i la integració amb el control d’accessos. També convé que la junta decideixi si tots els veïns canvien el monitor alhora o només es renova la part comuna.
La instal·lació també compta
Un bon equip mal instal·lat dona problemes: brunzits per cables mal empalmats, plaques col·locades a una alçada on la càmera no enfoca la cara o alimentadors sense ventilació. Una instal·lació professional inclou revisar el cablejat, dimensionar l’alimentació, col·locar la placa a l’alçada adequada i provar cada habitatge abans d’acabar.
Resum ràpid
- Tria el sistema (2 fils o IP) segons el cablejat que ja tens.
- Prioritza càmera amb WDR i visió nocturna per sobre de la resolució a seques.
- Exigeix àudio amb cancel·lació d’eco.
- Valora el desviament al mòbil i la integració amb el control d’accessos.
- A la costa, placa amb bon grau IP i IK i acabats resistents al salnitre.
Si estàs pensant a instal·lar o renovar un videoporter a casa teva o a la teva comunitat de Tarragona o als voltants, demana’ns un pressupost sense compromís: revisem el cablejat i et proposem l’opció que encaixa amb el teu edifici.