Càmeres de videovigilància en una comunitat de veïns: què exigeix la llei

Més seguretat, però amb regles

Robatoris als trasters, cotxes ratllats al pàrquing, bicicletes que desapareixen o portes que algú deixa obertes. Quan passa una cosa així, la primera proposta a la junta acostuma a ser la mateixa: «posem càmeres».

És una mesura eficaç, però en una comunitat de propietaris no n’hi ha prou de comprar unes càmeres i penjar-les. Es graven imatges de persones, i això implica complir la normativa de protecció de dades, a més de prendre la decisió en junta. En aquesta guia t’expliquem els requisits principals per instal·lar videovigilància en una comunitat a Espanya. És informació general: per al teu cas concret, recolza’t en l’administrador de finques. Si ja teniu la decisió presa, pots veure com treballem a videovigilància CCTV.

La normativa que s’aplica

Tres normes marquen el marc:

• Llei de Propietat Horitzontal (LPH): regula com decideix la comunitat sobre instal·lacions i serveis en elements comuns.
• Reglament General de Protecció de Dades (RGPD): les imatges de persones identificables són dades personals.
• Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades (LOPDGDD): el seu article 22 regula específicament els tractaments amb finalitats de videovigilància.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) publica guies i resolucions sobre videovigilància que convé tenir com a referència.

Requisit 1: acord de la junta de propietaris

La instal·lació de càmeres en zones comunes s’ha d’aprovar en junta i quedar reflectida a l’acta. És recomanable que l’acord reculli:

• La finalitat: la seguretat de persones, béns i instal·lacions.
• Les zones que es gravaran i el nombre de càmeres.
• Qui podrà accedir a les imatges.
• El termini de conservació.

El tipus de majoria necessària i el repartiment de la despesa convé confirmar-los amb l’administrador de finques, perquè depenen de com s’enquadri la instal·lació a la LPH i dels estatuts de la comunitat.

Requisit 2: la comunitat és la responsable del tractament

A efectes de protecció de dades, la comunitat de propietaris és la responsable de les imatges, representada normalment pel president. Això implica complir les obligacions del RGPD: tractar les imatges només per a la finalitat acordada, protegir-les i atendre els drets de les persones gravades.

Si una empresa externa accedeix als enregistraments (per exemple, per a manteniment o visionament a distància), s’hi ha de signar un contracte d’encarregat del tractament.

Requisit 3: cartell informatiu

És obligatori informar que la zona està videovigilada. La LOPDGDD permet fer-ho amb un dispositiu informatiu situat en un lloc prou visible, que identifiqui com a mínim:

• L’existència del tractament.
• La identitat del responsable (la comunitat).
• La possibilitat d’exercir els drets de protecció de dades i com fer-ho.

L’habitual és posar el cartell a cada accés a la zona gravada: portal, entrada del pàrquing, trasters. L’AEPD ofereix un model de cartell al seu web.

Requisit 4: conservar les imatges un màxim d’un mes

Les imatges s’han de suprimir en el termini màxim d’un mes des de la captació. L’excepció és quan calgui conservar-les per acreditar fets que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions; en aquest cas, s’han de posar a disposició de l’autoritat competent en un termini de 72 hores des que se’n conegui l’existència.

A la pràctica, l’enregistrador (NVR o DVR) es configura per sobreescriure automàticament els enregistraments abans que es compleixi aquest termini.

Requisit 5: gravar només el que cal

Les càmeres s’han de limitar a les zones comunes i al que és imprescindible per a la finalitat de seguretat.

Tampoc no es recomana gravar àudio: amb caràcter general es considera una intromissió desproporcionada.

Qui pot veure les imatges

L’accés s’ha de restringir a les persones autoritzades a l’acord (normalment el president, l’administrador o l’empresa encarregada). Algunes pautes prudents:

• L’enregistrador, en un lloc tancat i protegit.
• Contrasenyes robustes i canviades respecte a les de fàbrica.
• Monitors que no estiguin a la vista de qualsevol que passi pel portal.
• Si hi ha accés des del mòbil, només per a usuaris autoritzats.
• Les imatges no es difonen en grups de veïns ni a les xarxes socials.

Si un veí necessita un enregistrament per un incident, el correcte és canalitzar-ho a través de la comunitat i, quan escaigui, lliurar-lo a les forces de seguretat.

I si un veí vol la seva pròpia càmera?

Un propietari pot tenir càmeres dins del seu habitatge, però no hauria de captar zones comunes ni espais d’altres veïns sense l’acord de la comunitat. Els espiells digitals i els videoporters que només mostren imatge quan algú truca són una altra situació. En cas de dubte, consulta l’administrador.

Aspectes tècnics a tenir en compte

• Càmeres IP amb enregistrador NVR: l’opció habitual avui, amb bona qualitat d’imatge.
• Visió nocturna en pàrquings i zones amb poca llum.
• Càmeres aptes per a exterior i resistents al salnitre en edificis de costa, com a Salou o Cambrils.
• Connexió a central receptora: si la comunitat vol que les alarmes s’atenguin des d’una central, hi intervé una empresa de seguretat privada autoritzada.
• Integració amb el control d’accessos del portal i del pàrquing.

Resum per portar a la junta

1. Acord en junta que reculli finalitat, zones i accés a les imatges.
2. Cartell informatiu a cada zona gravada.
3. Conservació màxima d’un mes, excepte incidents.
4. Només zones comunes i el mínim imprescindible de la via pública.
5. Accés restringit i equips protegits.
6. Contracte d’encarregat del tractament amb l’empresa que accedeixi a les imatges.

Si la vostra comunitat està valorant instal·lar càmeres, demaneu-nos un pressupost sense compromís: estudiem l’edifici, us proposem la ubicació de cada càmera pensant en la normativa i deixem l’enregistrador configurat amb el termini de conservació adequat.